Aquesta peça per a baríton solista i ensemble, escrita sobre el poema homònim d'Antoine Vitez, busca amplificar l'expressió del text i les imatges obscures que aquest suggereix. Aquesta obscuritat, sonorament, es produeix en superposar i amalgamar, baix una coloració espectral, diferents tipus de microtonalitat, processos contrapuntístics i rítmics a diferents nivells de complexitat, així com una riquesa tímbrica que acaba de difuminar l'harmonia creant la confusió i turbulència sobre la qual navega el baríton solista, en el seu soliloqui delirant, des del primer esclat de so fins a morir en un darrer esforç per reviure.