"Enamorat i al·lota" és una cançó tradicional menorquina recollida per Francesc d'Albranca, arranjada aquí per a cor mixt amb una harmonització modal (un mi eòlic que en alguns punts es tensa estirant-se per una banda cap al frigi i per l'altra cap al dòric). Ens apropa a un diàleg entre dos joves: ell, enamorat d'ella, i ella que en vol fugir. Al començament del seu diàleg ella vol transformar-se en la lluna per trobar-se enfora d'ell, qui l'hi respon que llavors es transformarà en el núvol per tal d'apropar-s'hi. Al llarg de les diferents estrofes es succeeixen una llarga sèrie de transformacions en les quals els joves es van perseguint i fugint. Aquesta versió del text agafa el final d'una versió mallorquina que acaba d’una manera més tràgica que la versió que es canta a Menorca en la que, per acabar aquest sofriment, els dos joves resolen casar-se.