140IBUs va ser composta per al Discordian Community Ensemble, per la gravació de l’àlbum Contrast/Movement (publicat per Discordian Records), un projecte que va ajuntar a cinc compositors i onze intèrprets residents a Barcelona. L’objectiu del projecte (com és sempre el cas amb el DCE) era fusionar el llenguatge de la composició contemporània amb la improvisació lliure i dirigida, disciplina que tots els intèrprets involucrats dominen. El disc inclou la traducció musical d’un ritual màgic (per El Pricto), un parell de peces expressionistes (per Owen Kilfeather), reflexions sobre les sets sense alleujament del mon actual (per Agustí Martínez), un de- i reconstrucció d’elements del Metal (per Pablo Carrascosa), i 140IBUs.

​

140IBUs va ser inspirada per les sensacions el caràcter de tres cerveses, totes elles IPAs però molt diferents entre si. El títol de la peça es deriva de la suma dels “International Bitterness Units” de cada cervesa i els texts utilitzats son llistes dels llúpols de cada recepta.

 

El primer moviment, inspirat per la belga "Houblon Chouffe", està escrit deixant molt poc espai per la indeterminació. Tota la harmonia es manté al voltant d’un sol acord que podria ser descrit com la superposició a distància de tríton de dos acords majors (mib i la), cadascun d’ells amb la seva sexta menor (com un acord de Petrushka més gruixut), o com un set que conté tota l'escala de tons sencers fusionada amb un tríton no coincident (Eb, E, F, G, A, Bb, B, C#). Aquest acord s’estén durant tot el moviment com un pedal en un nivell baix de la textura harmònica i apareix amb diferents coloracions que son subgrups de notes de l’acord principal. En comptes d’una fonamental ferma, l’acord te una nota central a l’extrem agut del registre, un mi natural que es manté durant la major part del moviment, passant d’un instrument a un altre.

 

​Encara que totes les notes estan determinades, les durades son més o menys lliures i l’inici i el final de les intervencions de cada instrument son marcats per el director en un context de ritme sense pulsació. Una altra forma de indeterminació que apareix durant el moviment és l’ús de textures que son suggerides a l’intèrpret només per mitjà d’una descripció de la seva densitat i morfologia.

 

El segon moviment està inspirat per l’americana "Raging Bitch". És el moviment en el que es fa més ús de la indeterminació ja que no hi ha cap nota especificada. Per contra, tot el moviment consisteix en instruccions verbals. Aquestes van des d’instruccions clares com ara “glissandos amb harmònics artificials, flautando” a suggerències més abstractes com ara “l’aleteig d’una papallona borratxa”. El muntatge d’aquests elements consisteix en quatre tècniques: transformació entre dos sonoritats diferents, desenvolupament d’una textura estàtica donant-li al material una direcció estructural, desintegració a silenci, i tall en sec entre dos materials o a silenci.

 

El tercer moviment, inspirat per l’escocesa "Punk IPA", retorna al tipus d’escriptura del primer moviment però amb menys control sobre les entrades de cada instrument. Hi ha, per tant, menys senyals del director i es dona als músics un tempo aproximat (60 bpm) de manera que cada línia instrumental flueix lliurement sobre les altres. Harmònicament, el moviment està basat en seqüències que alternen terceres majors amb segones majors.

 

Aquí es pot consultar la partitura general de la peça sencera: